dijous, 11 de setembre de 2008

Manifest en motiu de l'11 de setembre



Avui dia 11 de setembre de 2008 ens tornem a reunir a l’església de Sant Esteve per commemorar la derrota de les tropes catalanes a la ciutat de Barcelona a mans dels borbons el 1714. Només 7 anys després de la batalla d’Almansa de 1707, que significà la caiguda de València i un any abans de la caiguda de Mallorca el 1715, quan tot la nació, els Països Catalans, restaren sota domini espanyol i francès.

Actualment, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, considerada superior. També, actualment la diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers de ciutadans viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les empreses han d’afrontar els reptes de la globalització sense les infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d’integració de la immigració.

Aquests exemples ens mostren que el camí dels estatuts d’autonomia no són les eines adequades per a avançar cap al ple reconeixement de la nació catalana, que no permeten resoldre els problemes bàsics de la població i que la situació no canviarà per molt que variïn les correlacions de força a les corts espanyoles i als nostres governs regionals.

La gent de la Greda pensem que cal replantejar el debat des de la base. Oblidar-nos de fer més suportable la nostra submissió al Regne d’Espanya o a la República Francesa i plantejar-nos, amb totes les conseqüències, si volem seguir formant part d’aquestes anacròniques estructures polítiques o si, al contrari, volem començar a bastir el nostre propi estat.

El que ens cal és poder decidir sense límits, exercir el dret a l’autodeterminació, i per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i totes, des de pobles, viles i ciutats, des de les entitats, les associacions de veïns, els moviments socials que treballen en defensa del territori, dels drets socials o, com en el nostre cas, de la llengua i la cultura popular. Enfrontant dos models de país, un de regional i subordinat o un altre en què els Països Catalans siguin sobirans per poder establir lliurement les relacions en pla d’igualtat amb les nacions veïnes, on projectes com el de la MAT o el túnel de Bracons al servei de l’especulació immobiliària no hi tinguin lloc, on tots i totes tinguem els mateixos drets ciutadans i socials i on la llengua catalana sigui l’eina primera d’integració i socialització.

Per tant és l’hora de triar entre l’opció fracassada de sempre o un nou projecte il·lusionador, un estat pel nostre poble.

I, per això, des de la Greda diem, per la cultura popular:

PROU D’ESTATUTS, INDEPENDÈNCIA!!
VISCA LA TERRA!!!