divendres, 10 de juny de 2011

Se’ns ha colat un feixista a l’Ajuntament d’Olot

OPINIÓ | El resultats del 22 de maig ens ha deixat un nou panorama al consistori olotí. A banda d’un canvi de cicle definit per la fi de l’hegemonia socialista, destaca la irrupció de Plataforma per Catalunya com a tercera força: els 939 vots obtinguts permetran la presència de dos regidors a la capital garrotxina de la formació liderada per Josep Anglada. Si bé es prou coneguda la trajectòria ultradretana - àdhuc feixista- d’Anglada, els olotins haurien d’estar al corrent d’ Ignacio Mulleras.

Mulleras procedeix d’una nul•la trajectòria democràtica i d’una pulcritud democràtica més que dubtosa. El 1988 concorregué les eleccions amb Juntas Españolas, un projecte espanyolista i d’extrema dreta vinculat al diari “El Alcázar”. Fracassat el projecte, emprengué novament la via política el 1994 mitjançant les eleccions europees amb una coalició electoral – Alternativa Demócrata Nacional – formada per la neonazi CEDADE i alguns exfalangistes. Com a resultat d’aquesta coalició cristal•litzà un nou partit polític, Democracia Nacional, de la qual Ignacio Mulleras n’és el secretari a Catalunya. Com Plataforma per Catalunya, el partit es caracteritza pel racisme i la xenofòbia, a més de ser qualificat d’extrema dreta i de tall feixista. Durant els anys 90, Democracia Nacional es nodrí d’exmembres de CEDADE, el grup neonazi creat a Barcelona i presidit per Pedro Varela. Aquest és el propietari de la llibreria Europa de Barcelona, intervinguda pels Mossos d’Esquadra i processat per "apologia del genocidi i incitació a la discriminació, a l'odi i la violència racials". Negats de cara a l’electorat fins aleshores, la opció de Plataforma per Catalunya ha esdevingut la marca mercès a la qual disposen de representació al consistori olotí i d’altres poblacions d’arreu de Catalunya.

El missatge de Plataforma de Catalunya esdevé antagònic als valors universals de convivència, progressisme i de la nostra identificació nacional com a país. A nivell local posa en qüestió el senyal de bestar més preuat i que ha imperat a Catalunya en les darreres dècades, que no és altre que la convivència ciutadana. El problema del discurs de Plataforma per Catalunya no és exclusivament polític, sinó també cívic i social. Per tant ens afecta a tots com a ciutadans, i és per això que encomano a tota la ciutadania olotina a no restar aliena al seu ascens i la seva existència.

Amb un missatge simple i falaç, han enganyat a la població: l’Ajuntament no disposa de competències en matèria d’immigració. Els nouvinguts no són els causants de l’actual crisi, sinó víctimes com la resta de treballadors d’arreu del país. Altrament, tal com assenyalava el rotatiu anglès The Guardian, Olot s’erigeix com una ciutat integradora cap als immigrants. Simptomàticament, el barri de Bonavista és qui recull percentualment més vots cap a la xenòfoba Plataforma per Catalunya; un barri on els recents nouvinguts hi escassegen. Sigui com sigui, ens mantindrem expectants i treballant per persones lliures en una societat més justa.

ALBERT PLANAS I SERRA, membre de La Greda