dimarts, 2 de desembre de 2014

El periodista David Segarra vindrà a Olot a explicar el conflicte palestí

El proper dimecres 3 de Desembre a les 8 del vespre, el col.lectiu Garrotxa amb Palestina amb la col·laboració d’altres col.lectius (IdESGa, CUP, CNT, Greda, La Dalla feminista, UCFR, Procés Constituent i Garrotxa amb el Sàhara) de la comarca organitzen una xerrada a les 20 hores a la sala d’actes de l’hospici amb David Segarra.


David Segarra és un periodista i fotògraf valencià especialitzat i en contacte amb la situació a Palestina. Ha viscut en primera persona les dues últimes situacions difícils a la zona.

El primer, en el trencament del bloqueig israelià per mar,terra i aire, amb l’anomenada ‘flota per la llibertat’ qui duia 10.000 tones d’ajuda humanitària i que va ser atacada per comandos israelians tot provocant 9 morts i 53 ferits.

I el segon,en l’última operació de bombardejos que va causar morts i damnificats. La xerrada ens explicarà en primera persona la situació palestina i alhora presentarà el seu últim llibre de fotografies ‘Viure a Gaza’. En acabar l’acte es farà un sopar tertúlia a la granja del cacau (places limitades. Per reservar lloc truqueu a: 646601028)

dilluns, 3 de novembre de 2014

Presentació del llibre "Totes les cançons parlen de tu" de Xavi Sarrià

Aquest proper divendres 7 de novembre la Greda, l’Escola d’Adults d’Olot i la Granja cooperativa del Cacau, han organitzat la presentació del llibre “Totes les cançons parlen de tu” de Xavi Sarrià (ex-cantant del grup Obrint Pas). L’acte, obert a tothom, començarà a les 20.00 al Casal Marià d’Olot, on el mateix autor donarà a conèixer la seva novel·la al públic. Seguidament, a les 22.00 hi haurà un sopar-tertúlia a la Granja del Cacau per a continuar debatent sobre el tema. 

 
La novel·la neix de la cançó 'La vida sense tu', que va composar el mateix cantant i que és una declaració d'amor a València i a una persona que ja no hi és.

L’objectiu de Sarrià era recrear la València dels anys noranta, una dècada en què es van viure les batalles socials, culturals i polítiques que en bona part expliquen la societat d'avui.

Així mateix, a través de les trames emotives que viuen els protagonistes, l’obra també parla de com superar les absències i conté molta música - perquè les cançons també en són protagonistes -.

A més, cal destacar que és el primer llibre publicat per l’editorial independent “Sembra Llibres”, un projecte cooperatiu nascut amb la voluntat de sumar experiències i esforços, que creu amb la interrelació entre lectors, autors i editors; en l’intercanvi d’idees, en aprendre els uns dels altres. Una idea que comparteix tant la Granja Cooperativa del Cacau com la Greda Garrotxa, que també veuen la cultura com una eina per a sembrar idees i il·lusions.

Per assistir al sopar cal efectuar la reserva al 646.60.10.28 (David) o bé a través del mail: granja@cacaupastisseria.com.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

6a Castanyada popular del Nucli Antic d’Olot

El proper dissabte 1 de novembre es celebrarà la 6a Castanyada Popular del Nucli Antic d'Olot, coorganitzada per l'associació cultural la Greda i l’ANC de joves de la Garrotxa (ANJI), amb la col·laboració d’Ofolk. Serà al passeig de la Muralla i començarà a les sis de la tarda amb un concurs infantil de dibuix. A partir de les set, després de l'entrega de premis, es repartiran les castanyes perquè tothom en mengi a compliment i, a continuacioó i fins a les 20:30, hi haurà una ballada popular sota l’empar de l’escalfor del foc.


Fet el caliu, tothom qui s'animi podrà participar d’una vetllada musical al voltant de la foguera. Porteu ganes de ballar que, passada l'abundor de les collites de l'estiu, al novembre tornarem a sembrar unes festes populars no substituïdes, no consumistes i col·lectives.

D’aquesta manera pretenem reivindicar una tradició catalana que en les últimes dècades s’ha vist arraconada per l’influència del Halloween. Aquesta darrera essent imposada per la globalització i l’imperialisme americà a través de campanyes de màrqueting, del cinema i les sèries de televisió.

dijous, 21 d’agost de 2014

Programació de Festes del Tura 2014

 Divendres 5:

A les 11 i fins a les 2, nit de punxadiscs femenines Músiques amb D de dona, amb les actuacions de PD Etis, M&M's i Dj Bahar.

Dissabte 6:

A les 4 de la tarda, a la plaça Pia Almoina Campionat de Truc Festes del Tura. Les inscripcions es faran al mateix lloc a paritir d'una hora abans.

A les 11, a la plaça Cinema Colon, concerts de petit format amb Tujazz i Jordi Montañez.

Diumenge 7:

2/4 de 6, a la plaça Cinema Colon, Animació infantil amb Carro de Contes.

A les 7, a la plaça Cinema Colon, Jocs Rurals Festes del Tura. Es duràn a terme les següents proves: cursa de sacs, menja de pressa, la mà i el morter, flors i violes, el conill, la pallada i la panotxada. 100% rural! Cal apuntar-se a través de les xarxes socials de la Greda o a La Granja del Cacau, de la plaça Cinema Colon. La inscripció té un preu de 2’5€ per persona. Al mateix dia es podran fer inscripcions 1 hora abans a la mateixa Plaça Cinema Colon. Per a més informació visiteu el següent enllaç on trobareu un pdf amb tota la informació: enllaç.

A la 1, amb inici i arribada a la plaça Cinema Colon, Cercatasques pels carrers del nucli antic, acompanyats per la xaranga Los Salaos. Els tiquets de begudes de la terra es vendran mitja hora abans al mateix lloc.

Dilluns 8:

A les 9, a la plaça Cinema Colon, sopar popular, l'Últim Sopar. Sota el  nom de “l’últim sopar” s’organitza aquest sopar popular que servirà per concloure les nits més festives de les festes d’una manera memorable i alhora responsable. El sopar serà a base de productes ecològics i de km0, de productors locals de la comarca, i amb un cost de 10e si es compra el tiquet de manera anticipada i de 12 si es compra el mateix dia. Podeu reservar lloc a través de les xarxes socials de la Greda o anant a la Granja del Cacau que trobareu a la mateixa plaça Cinema Colon. Serà un sopar per riure, fer gresca i compartir les penes i les glories; per a donar-ho tot l’última nit festiva.

A a 1/4 d'11, a la  plaça Cinema Colon, Literactura, nota satírica i humorística de les Festes del Tura.

A 2/4 de 12, al firal, concert a càrrec d'Ebri Knight.

a 2/4 de 2, al firal, concert amb Atzembla.

a les 3,revetlla amb PD Amic del Poble.

divendres, 4 d’abril de 2014

12a Calçotada Popular de la Garrotxa: un pas més cap a la sobirania alimentària.


El passat 29 de març es va celebrar al Firal d’Olot la 12a Calçotada Popular de la Garrotxa: una jornada dedicada a la sobirania alimentaria i als moviments socials. 



A les 10 del matí va iniciar-se la 3a Fira d’Entitats i Moviments Socials que s’ha consolidat amb la presència d’una quarantena de col·lectius. Seguirem treballant perquè, més enllà d’oferir un altaveu, la fira esdevingui un punt de trobada i d’interelació dels diferents projectes socials - tant de la comarca com d’arreu del país - i amb la ferma voluntat de presentar alternatives reals a l’actual crisi social.


Per altra banda, de forma complementària, va tenir lloc la 6a Mostra de Productes Agroecològics de la Garrotxa, on diversos productors i elaboradors van poder mostrar els fruits del seu treball.


A les 12 del mig dia va començar la mostra de cultura popular amb una cercavila que va recórrer diferents carrers del centre de la ciutat, amenitzada per: bastoners, grallers i timbalers.




Seguidament, a les dues es va començar a servir els més de 4500 calçots ecològics, amanida, botifarra amb fesols o paella pels vegetarians, pa, vi i postres. Tot el menjar fou elaborat pels diferents col·lectius que organitzaven l’acte amb productes ecològics i de proximitat. Posant de manifest que és possible realitzar un gran àpat fomentant la sobirania alimentaria.





Volem agrair especialment  a Arran, la Cnt d’Olot, O’folk, la Xarxa de Grups de Consum i a Tràmec la seva col·laboració en l’organització de l’acte. A Can Carbasseres per la coca de llardons; a Arrossades Fageda per cedir-nos el material i a Ishtar per deixar-nos el seu local en cas de pluja. Finalment, també volem donar les gràcies a tots els col·lectius de la fira i la mostra, a les 250 persones que van venir a menjar i a tothom que va passar en algun moment o altre pel Firal. Entres totes, tot.

Més informació, vídeos i ressó als mitjans de comunicació:



dijous, 20 de març de 2014

12a Calçotada Popular Agroecològica de la Garrotxa


HORARI
(Dissabte - 29 de Març de 2014)


10 h: Inici de la 6a Mostra de Productes Agroecològics i, també, inici de la 3a Fira d'Entitats i Moviments Socials.

12 h: Inici de la Mostra de Cultura Popular.
  • Cercavila pel centre d'Olot a càrrec dels Grallers de Campdevànol + Grallers d'Olot + Dum dum dum + Caputxeta Roja.
  • Un cop finalitzada la cercavila, actuació de la Colla Bastonera Carda-li Garrot i concert a càrrec de Grallers de Campevànol.
14 h: Fi de la Mostra de Productes Agroecològics i de la Fira d'Entiats i Moviments Socials

14:00 h: Inici de la 12a Calçotada Popular Agroecològica de la Garrotxa. Menú:
  • Amanida Ecològica.
  • Calçots Ecològics i de Km-0 + salsa romesco artesana.
  • Butifarra amb Fesols de Santa Pau.
  • Postres del Cacau Pastisseria.
  • Aigua, pa ecològic i vi ecològic inclosos.
  • Alternativa vegetariana: en lloc de Butifarra amb Fesols de Santa Pau, paella ecològica.
Concerts i ballada popular organitzats per Ofolk:
  • 16.00h: hi haurà els Randellaires (música tradicional catalana)
  • 17.30h: animació a càrrec de músics i balladors d'Ofolk



EMPLAÇAMENT

Al Firal d'Olot (Passeig d'en Blai).

En cas de pluja: al local d'ISHTAR. Carrer Doctor Bartrina, 10. Olot. Per a més informació: http://projecteishtar.com/web/sample-page/localitzacio/

PREU

12 € si la compres al mateix dia.
10 € si la compres anticipada. Punts de venda: Pastisseria el Cacau (Olot) i Can Carbasseres (Olot).

3a FIRA d'ENTITATS I MOVIMENTS SOCIALS

Territori/Política
Cultura
Habitatge
  • PAH Garrotxa
  • Orígens (Escola Taller de Bioconstrucció): http://ww.escolaorigens.com
  • Oficina d’Habitatge de la Cooperativa Integral Catalana
Sanitat
  • Òria (aromateràpia)
  • Oficina de Salut dins la Cooperativa Integral Catalana 
  • Joan Joanot: aliments naturals i biològics & teràpies complementàries
  • Nírmala, espai de creixement personal: http://nirmalaolot.blogspot.com.es/
Educació
Energia + Telecomunicacions
Economia
Cooperació
  • ACAPS (Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí)
  • Coordinadora d’ONG solidàries – Fòrum Social Català
  • Terra Viva
Periodisme
  • La Directa - Ariet
  • Som Atents
Agroecologia i Sobirania Alimentària
  • Xarxa de Grups de Consum de la Garrotxa
  • "La Grillada", grup de consum de l'alta vall de Llémena
  • Ecollavors
Igualtat
6a MOSTRA DE PRODUCTES AGROECOLÒGICS

  • Tràmec, xarxa de productors agroecològics de la Garrotxa
  • Fleca La Llavor
  • Forn de pa La Fogaina
  • Pastisseria Cacau 
     
    Volem donar un agraïment especial a Arrossades Garrotxa, que any rere any ens ajuda amb la infraestructura de la cuina. Moltes gràcies.
Organitzen: Greda, Arran Garrotxa, CNT d'Olot, Tràmec, Xarxa de Grups de Consum de la Garrotxa i Ofolk - Ball a la plaça. 

Nota de Prensa: http://www.greda.cat/2014/03/el-firal-dolot-un-any-mes-acull-la-12a.html

El Firal d’Olot acull, un any més, la Calçotada Popular Agroecològica de la Garrotxa

El proper dissabte 29 de març l’associació cultural la Greda juntament amb la CNT d’Olot, Arran, Tràmec, la Xarxa de Cooperatives de Consum de la Garrotxa i Ofolk celebraran al Firal d’Olot la 12a Calçotada Popular de la Garrotxa. Un any més, es reivindicarà el consum de productes ecològics i de Km-0.



A partir de les 10:00 del matí i fins a l’hora de dinar, es celebrarà la 3a Fira d'Entitats amb l’objectiu de crear un espai per a potenciar la interacció d’entitats a favor de la transformació social. Enguany comptarem amb la presència de més de 30 col·lectius, que abracen entre altres temàtiques: la sobirania energètica, els sistemes alimentaris sostenibles, l’economia social i les finances ètiques. En efecte, es tracta d’apropar a la societat olotina diversos projectes autogestionats de la comarca i d’arreu del territori català, que tenen com objectiu comú promocionar un canvi en el model social a tots els nivells.

També al llarg del matí, tindrà lloc la 6a Mostra de Productes Agroecològics de la Garrotxa on es donaran a conèixer les alternatives al sistema de consum actual basades en el cooperativisme i l’ecologia.

Per amenitzar la Fira i la Mostra es realitzaran actuacions musicals de la mà de Músics Associats d’Olot així com, diverses mostres de cultura popular -grallers, bastoners i timbalers-. A més, una cercavila recorrerà els carrers del centre d’Olot.

A les 14.00 es començarà a servir el dinar que constarà d’amanida, calçots, botifarra amb fesols o paella vegetal en l’opció vegetariana, aigua, pa, vi i postres. Gairebé tots els productes són ecològics i produits a la comarca. D’aquesta manera volem contribuir a donar un pas més cap a la sobirania alimentària.

Com a novetat, els concerts de la tarda estaran organitzats per Ofolk-Ball. Seguint la seva filosofia, intentarem intercanviar danses, músiques i coneixements en general sobre ball folk i dandes populars, una manera més d’unir persones, recuperar el carrer com a espai i de ser conscients de la nostra cultura. Així, a partir de les 16.00 gaudirem de l’actuació dels Randellaires (grup de música tradicional del Ripollès) i a les 17.30 hi haurà animació de dansa i música a càrrec de les balladores i músics d’Ofolk.

Podeu comprar els tiquets anticipats del dinar per 10 € a la Pastisseria Cacau (Carrer de l’Alta Maduixa, Olot) i Can Carbasseres (Carrer St. Rafael, Olot).

Més informació a: www.greda.cat i a les xarxes socials habituals.

dimecres, 19 de març de 2014

ÈXIT ABSOLUT DEL Vè CARNESTOLTES POPULAR D’OLOT

El Carnestoltes Popular organitzat per l’associació cultural la Greda i Arran Garrotxa, el passat dissabte 8 de març a la Sala Torín, va ser un èxit absolut.

Enguany s’ha celebrat la cinquena edició que presentava algunes novetats. La més destacada ha estat el fet d’haver d’abandonar el carrer i organitzar-ho en un espai tancat com és la Sala municipal Torín d’Olot. L’actual equip de govern de l’Ajuntament impedia celebrar-ho al carrer més enllà de les dues de la matinada, una limitació que impedia que es pogués oferir una alternativa real d’oci nocturn més enllà de la que ofereixen els locals privats, sense música en directe. Tampoc se’ns donava permís per fer la festa de Carnestoltes en espais ben situats al centre de la ciutat, com ara el Firal, i se’ns enviava a llocs poc transitats i allunyats.



El ritme de venda de les entrades anticipades, més de 400, ja feia preveure que la festa seria grossa i s’assoliria l’aforament màxim de la sala (729 persones), cosa que es va aconseguir a les dues de la nit, moment en qual es va penjar el rètol d’ “entrades exhaurides”. Centenars de joves - i no tant joves - vinguts d’arreu de la comarca van poder gaudir d’una nit ambientada amb els grups Previo MC, la Greda Street Band i el PD AmicDelPoble.

En el transcurs de la nit es va llegir un manifest en motiu del 8 de març, dia de les dones treballadores, i es va penjar el Rei Carnestoltes 2014, que com cada any s’elegeix a través d’una votació popular mitjançant internet. En aquesta edició, amb més d’un centenar de vots, l’escollit va ser Manel Prat, director general de la Policia de Catalunya per motius sobradament coneguts.

Col·lectivament valorem molt positivament la jornada i pensem que es va posar de manifest un fet que l’Ajuntament haurà de gestionar: part de la gent d’Olot, sobretot joves, demanen una nit de Carnestoltes diferent a la que oficialitzen a través del C.I.T. que, al seu torn, la delega a empreses privades com Kratter’s o Stromboli, desvirtuant el veritable sentit popular de la festa. Esperem que amb l’experiència d’aquest any s’obri un procés per gestionar o replantejar la nit de Carnestoltes a la nostra ciutat. Visca les Festes Populars!

dimarts, 25 de febrer de 2014

SALVADOR PUIG ANTICH: PASSAT I PRESENT, PREGUNTES I RESPOSTES

Aquesta setmana es compliran 40 anys de l'execució de Salvador Puig Antich i La Greda, Arran, CUP Garrotxa, la CNT i l'Assemblea Llibertària de la Garrotxa aprofitaran l’efemèride per organitzar un acte de memòria aquest proper dissabte a les 18 hores a la sala Torín d'Olot.



La figura de Puig Antich és complexa i fins i tot molesta en alguna de les consciències entre l’oposició antifranquista. Era militant anarquista, revolucionari i anticapitalista. En Salvador militava al MIL, un reduït grup que ha esdevingut el grup d’oposició antifranquista que se li han dedicat més treballs, llibres, articles i documentals proporcionalment a la seva entitat militant. La seva repercussió mediàtica ha tingut com a origen la tràgica mort de dos dels seus membres: un, Salvador, executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona ara fa 40 anys, i el segon, Oriol Solé Sugranyes, el Che català, assassinat per la Policia a la frontera entre Navarra i França després de protagonitzar la cinematogràfica fuga de la presó de Segòvia.

L’execució de Salvador Puig Antich es relaciona directament amb l’atemptat d’ETA que acabà amb la vida de Luis Carrero Blanco el 20 de desembre de 1973. La seva conseqüència més directe, a banda d’eliminar el cap de govern i successor de Franco al capdavant de l’Estat, fou l’enduriment de la repressió. Juntament amb l’augment de les penes dictades en el procés 1001 contra la cúpula dirigent de CCOO, a Puig Antich li tocà pagar els plats trencats de l’atemptat contra Carrero Blanco: un consell militar en calent el condemnà a mort el 8 de gener de 1974, i el dia 1 de març del mateix any el Consell de Ministres ratificava l’Enterado.

S’inicià a partir d’aquests moments la reacció contra la pena de mort i les campanyes per demanar-ne l’indult. La família, especialment les seves germanes, sempre han manifestat que van ser massa poc i massa tard. Tot i les mostres de suport internacional, la campanya a Catalunya va ser tímida i escassa. L’extrema esquerra és qui dugué el pes de les mobilitzacions. Hi van haver mobilitzacions a la Universitat, que va ser desallotjada per la Policia; una assemblea informativa al Col·legi d’Advocats amb la presència de l’advocat de Puig Antic i bona part de representants del moviment obrer; diverses manifestacions convocades per CCOO i l’esquerra revolucionària. Quan es parla d’aquesta campanya de solidaritat amb Puig Antich sempre s’assenyala el PSUC, el partit hegemònic de l’antifranquisme. Els comunistes catalans, però, també travessaven hores baixes després de la caiguda del 113 de l’Assemblea; en aquest sentit es desarticulà bona part de l’oposició. Però també, tal com afirmà Manolo Vázquez Montalbán a Autobiografía del general Franco “Los estados mayores de los partidos trataban de despegarse de la violencia, en busca de una respetabilidad pactante de la futura llegada de la democracia a España”.

Puig Antich no va ser el primer ni l’últim assassinat del franquisme. Si fem un breu repàs del règim ens adonarem que la repressió va esdevenir un dels seus pilars: la dictadura assassinà fins a la darrera alenada com la bèstia que mor atacant. El règim donà les primeres passes amb un cop d’Estat que desembocà en una guerra civil de tres anys. Una vegada finalitzada i com a bàndol vencedor s’inicià la repressió contra tots aquells que s’havien significat a favor de la República i que no havien mort durant la campanya bèl·lica ni havien emprès el camí de l’exili. Tal com recorden els generals colpistes “ante la ausencia de los titulares tuvimos que fusilar a los suplentes”. La repressió franquista a Olot es saldà amb 26 morts; 101 en el total de la Garrotxa. Les víctimes procedien majoritàriament de les classes populars, i entre les quals es trobaven els alcaldes de Santa Pau, Les Preses, Montagut i Sant Feliu de Pallerols.

A banda dels executats, l’exili va convertir-se en l’única sortida per molts ciutadans a l’hora d’evitar la repressió. 470.000 persones van creuar els Pirineus al febrer de 1939 i molts d'ells van ser confinats en camps de concentració a les platges del Rossellonès, entre els quals el pare de Puig Antich, militant d'Acció Catalana, que féu pas per Argelers. Lluís Companys ha estat l'únic president elegit democràticament que ha estat afusellat; l'Estat espanyol encara es nega a declarar la nul·litat del seu judici i en cap ocasió ha manifestat perdó. El camí de l'exili s'hi hagué de sumar en alguns casos l'horror dels camps de concentració nazis: 1800 persones dels Països Catalans hi van morir, entre els quals 12 dels 30 garrotxins que van passar per un camp del III Reich.

Són totes aquestes xifres que posen en entredit el discurs de la historiografia conservadora i nostàlgica del franquisme“com que la República era un caos, Franco posà ordre. Alhora, portà el creixement econòmic, i finalment amb la monarquia hem assolit la democràcia”. La II República no fou un caos. Fou un sistema parlamentari i democràtic sorgit a partir de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i l’abdicació de la monarquia d’Alfons XIII. Fou gràcies a la República que per primera vegada s’assoliren les llibertats democràtiques i nacionals, amb la convocatòria d’eleccions legislatives per sufragi universal i femení, així com la recuperació de l’autogovern i institucions aniquilades amb el decret de Nova Planta de 1716.

Com es pot afirmar que el franquisme posà ordre si precisament el cop d’Estat del 18 de juliol va degenerar en una guerra civil? La victòria del general Franco sobre la legalitat republicana donà pas a una llarga dictadura de 39 anys. La repressió fou l’element que caracteritzà el nou règim, entesa com l’arma que assegurava la eternitat de la victòria. Ben cert, instaurà la pau, però la pau del cementiri. Si el règim aconseguí romandre durnant 40 anys no fou per la capacitat de traçar consens amb diferents sectors de la societat espanyola, ni molt menys, sinó precisament per la contundència de la repressió.

Els nostàlgics del franquisme i la seva cultura política solen penjar-se la medalla el en camp econòmic tot atribuint-se com a mèrit propi el miracle econòmic. No obstant això, la realitat fou una altra. A partir de 1939 s’inicia un cicle regressiu de postguerra que no finalitza fins a 1950, definit per l’autarquia i l’intervencionisme econòmic. El decreixement de la renda per habitant es perllonga durant tota la dècada dels quaranta amb un -0,9 % mitjana anual, un fet insòlit a l’història contemporània d’occident. El franquisme no va servir a cap projecte col·lectiu de benestar col·lectiu, sinó que es va dedicar a servir els interessos d’una classe o un sector social determinat, on la corrupció i el clientelisme van esdevenir la regla i no la excepció. "Han perdido la guerra ¿no? Pues que se jodan". Aquesta fou al resposta del marquès de Castellvell al seu fill, l’escriptor i aristòcrata José Luis de Vilallonga, davant la indignació per tots aquells que s’aprimaven sense necessitat de cap dieta. L’escassetat d’aliments i el racionament amb les famoses cartilles es perllongaren fins 13 anys més tard de la fi de la Guerra Civil.

Després del panorama d’aquests nefastos vint anys a conseqüència de les polítiques autàrquiques, l’Estat es va trobar en fallida econòmica. A partir d’aquests moments s’inicien el Plans d’Estabilització imposats per l’FMI, que donaran lloc al creixement econòmic dels 60 conegut com el miracle econòmic. De bon antuvi certifiquem l’existència d’un creixement espectacular a partir dels seixanta, però alhora, que no fou gràcies el franquisme, sinó malgrat el franquisme. Tanmateix, les condicions en què es va fer efectiu aquest creixement divergien de la resta dels països més avançats: explotació laboral, gran impacte mediambiental, manca de plans urbanístics. El creixement econòmic dels seixanta en cap cas pot servir d’excusa per justificar una dictadura militar que posà fi a la legalitat d’un sistema parlamentari i democràtic a través d’una guerra civil, i que durant 40 anys practicà una política d’anorreament de les llibertat civils, socials, polítiques i nacionals amb una repressió planificada, sistemàtica, freda, contundent i desproporcionada. L’assassinat de Puig Antich, doncs, esdevé un dels darrers actes de la dictadura que lluny de morir mansament actuà amb la irracionalitat de la bèstia agonitzant que mor matant.

Les germanes de Puig Antich demanen reparació moral i justícia, sobretot justícia. Per això el 2011 van anar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, on s’ha negat la seva petició per no complir els mínims requerits. Enguany han anat fins a l’Argentina per demanar la judicialització d’Utrera Molina, sogre de l’actual ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, un dels ministres que va firmar la pena de mort contra el seu germà i que avui encara és viu. Sovint la pregunta que molts de vosaltres us formuleu és: I perquè no jutgem els responsables dels crims de la dictadura a Espanya? La resposta és molt fàcil: a Espanya no és possible la seva judicialització per la llei amnistia de 1977, que si d’una banda va treure de la presó a tots els presos polítics de l’antifranquisme, la cara B amnistiava també a tots els responsables de la repressió i la dictadura franquista. Per això no hem pogut jutjar a torturadors, ni militars colpistes, ni personatges com Fraga, Martín Villa ni el cap de la Brigada Político-Social Antonio Juan Creix, per exemple. Tot sigui dit: aquesta llei d’amnistia formava part del programa de l’antifranquisme i es va convertir en una de les fites assolides de la Transició. Si més no tothom recorda el crit “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.

En aquesta tasca no estan soles i compten amb el suport de personalitats i de diferents institucions. Des del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) portem anys en aquesta direcció i actualment estem implicats en una dotzena d'activitats i iniciatives mercès a l’entregat treball de l’equip humà que forma l’actual Junta Directiva del PEHOC presidida per Jesús Gutiérrez. Gràcies a l’impuls inicial del Dr. Pujiula hem iniciat diferents projectes d’investigació per recuperar la memòria històrica, com el cas de Santa Pau, així com també la creació dels espais de memòria i la recuperació de la fossa comuna del cementiri d’Olot. En aquest sentit la retirada de la simbologia feixista de la ciutat d’Olot impulsada pel consistori municipal ha estat un dels exercicis d’higiene i pulcritud democràtica més importants dels darrers anys.

Albert Planas i Serra, membre del PEHOC.